INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ: 2.DEBAT

Des el punt de vista personal, la qüestió de fons amb la que es va obrir el debat em va provocar certa irritació (per la valoració personal que em mereixien tant les actituds com el material proposat com a eina pedagògica, -els vídeos – tot plegat, d'adequació discutible ) i alhora em va “sintonitzar” el fil de debat proposat, ressonant fortament a dins la ment i el cor, mentres em qüestionava a títol intern, quines eines pedagògiques motivadores, -innovadores o tradicionals-, poden afavorir l'aprenentatge intercultural en educació formal, ara.

Em vaig preguntar sincera i humilment si seria capaç de donar un enfocament adequat -no sesgat, ni etnocèntric, - a la programació de les activitats d'enseyament i aprenentatge pels alumnes de 4art. d'ESO, d'haver estat en el lloc del Joel i la Berta dins l'aula...Hi havia aspectes clars, però també espais controvertits, no exemts de discussió (tot és relatiu), per exemple, ¿...Com abordar una proposta de treball capaç d' interioritzar un enfocament fort d'interculturalitat, a partir dels interesos i les motivacions de l'lumnat, en un discurs obert i sincer, de manera que aquests treballessin des de la reflexió, aprenent a valorar i respectar des de lo més profund de la consciència, les diferències culturals com a factor d'enriquiment de la pròpia cultura, trencant amb els tabús i esteriotips limitadors, propis del relativisme cultural?.

La complexitat és, sens dubte , una de les claus comprensives de les societats contemporànies; complexitat que es reflecteix en diversos àmbits de la vida -i molt especialment en els centres educatius de secundària-. La nostra societat és un mosaic que conformen els diversos grups, cada un dels quals té la seva idiosincràcia particular, la seva raó de ser, les seves sinergies. El repte trepidant de la convivència cordial en una societat multicultural depassa alló estrictament cultural o ètnic: som diversos -individualment i grupalment- i d'aixó se'n deriva un dret a la diversitat. Aquesta diversitat és per a tots una font de riquesa però hem de saber gestionar-la.

Pel que fa a les aportacions del meus companys, n'he trobat de molt enriquidores i ben elaborades: en aquest sentit, destacaria les aportacions de la Sònia Navarro Varona sobre l'anàlisi dels jocs que fomenten la intolerància i el racisme, des d'una perspectiva científica força acurada i ben documentada; les del Ferran Medina Rastoy, sempre obert i alhora provocant amb les seves reflexions sobre models de gestió de la diversitat i la manera d'enfocar els principis de base de l'educació intercultural i el joc, tenint en compte el seu bagatge personal i de docent a l'estranger;.. o les reflexions de la Tania Müller Bossom, llistat en cap cas exhaustiu.

Des del punt de vista de l'aprenentatge personal, el debat ha permés encendre una flama interna i moure resorts per la construccio de coneixement, des del llenguatge assertiu i elevat. En primer lloc he tingut oportunitat de confrontar-me a la identificació, comprensió i util.lització de nou vocabulari: paraules com multiculturalitat/ interculturalitat, etnocentrisme, relativisme/particularisme cultural, fonamentalisme cultural ect. Totes aquests paraules no constaven de manera conscient en el meu glosari personal de llenguatge habitual. Ara sí.

Però no només va resultar revelador l'estudi de vocabulari dels mòduls -i la bibliografia complementària- per tal de provocar els “canvis conceptuals” i d'arrelar. Les aportacions del companys amb links i recursos virtuals em va resultar molt enriquidora. Per elaborar la PAC 1 vaig recórrer a molts del termes/ idees/ esquemes penjats per anar configurant el meu propi discurs de resposta. Les dificultats conceptuals, metodològiques que presenta l'assignatura en aquesta primera activitat d' A.C, van anar trobant resposta i la manera de ser superades i estic contenta del balanç entre l'esforç i aprenentatge. Penso que em serà molt útil per la tasca docent que porto a terme dins les aules.

Després del debat i d'elaborar la PAC1, sóc una mica més conscient que, si volem que l'educació intercultural sigui una realitat cal no perdre de vista els seus objectius més essencials:
1.Conrear actituds interculturals positives en les persones (aprenent a respectar i tolerar formes diverses de ser, de entendre la vida, amb amplitud de mires adoptant una actitud oberta envers altres models culturals sense caure en el parany etnocèntric ect).. trencar el vel de la ignoràcia. Treballar des de l'empatia i la comprensió de l'altre.
2.Potenciar la convivència i la cooperació entre tots els alumnes, dins i fora de les aules, (de manera que tots i cada un d'ells trobi el seu espai i el reconeixement en el grup, estimulant la capacitat de resoldre conflictes través del diàleg, la discusió, l' intercanvi de criteris, pensaments, opinions...
3.Oferir l'experiència de viure en la diversitat amb mesures d'atenció individualitzada que permetin compensar dificultats i potenciar autoestima/autoconcepte en l'alumnat acollint a cada noi/noia en les seves qualitats, sense etiquetar per raó de raça o cultura, destacant-ne els seus punts forts, estimulant el seu creixement personal i acadèmic i afavorint la integració socioafectiva en la dinàmica escolar.